MÚSICA
8. Els instruments medievals
Tot i que molts pocs instruments originals de l'època han arribat als nostres dies, sembla que n'existia una gran varietat.
El més habitual era que els instrumennts acompanyessin la veu. Es poden trobar algunes melodies només per a instruments, com les danses anomenades estampides.
Per a l'Església, els instruments evocaven elements profans. Fins i tot alguns papes arriben a escriure que la música instrumental és obre del diable. Tot i així, l'instrument que més s'acceptava era l'orgue. L'organista havia de ser religiós i era considerat superior als altres instrumentistes.
Si escoltes música medieval tocada amb instruments de l'època, el més probable és que hi intervenguin alguns dels següents: arpa, orgue portatiu, trompetes, flabiols i tambors, llaüt, viola, sac de gemecs i flauta, lira...
L'existència d'aquests instruments medievals ha arribat als nostre dies gràcies a documents gràfics i escultòrics. Per saber com sonaven, s'han hagut de construir nous instruments seguint les imatges de l'època.
A final de l'Edat Mitjana les danses senyorials van dividir-se en altes i baixes.
L'alta dansa es troba descirta com a una dansa ternària en la qual es feien salts i cabrioles diverses (es troba escrita en un manuscrit del segle XVI).
En la baixa dansa els peus dels balladors quasi no s'aixequen del terra. Les baixes danses acostumen a ser regulars, de ritme binari i formades per repeticions de quatre o setze compassos.
La baixa dansa va ser la més important de les danses cortesanes cap a finals de l'Edat Mitjana.
