MÚSICA

4. La música profana: els joglars i els trobadors

 

En els seus inicis, consistien en una única línia melòdica (textura monofònica). Aquests dos gèneres es van anar separant, mantenint una certa relació d'influència.

Els joglars eren rodamons que anaven d'un lloc a l'altre divertint el públic. Eren meitat poetes meitat satimbanquis, i barrejaven en les seves actuacions la mímica, els jocs malabrs, la narració de gestes èpiques, la música... Van ser els transmissors de la música popular profana.

 

A vegades, clergues que havien abandonat la vida religiosa es dedicaven a aquesta feina aprofitanta la seva superioritat cultural. Se'ls anomenava goliards, i cantaven i recitaven en llatí i en llengua vulgar. 

El nom de goliards prové de Golies, bisbe llegendari que es creu que va ser l'iniciador d'aquest moviment.

Els trobadors pertanyien a una classe social més elevada i eren considerats superiors als joglars. Els troadors componien i cantaven les seves pròpies obres, mentre que els joglars, es diu, interpretaven principalment les obres d'altres.

Els primers trobadors eren d'Occitània (sud de Freança). El primer que es coneix és Guillem IX de Poitiers, comte d'Aquitània (1086-1127). D'añtres trobadors d'anomenada van ser Bernat de Ventadorn, Marcabrú, Pèire Vidal, Raimbaut de Vaqueiras, Jaufre Rudel... Es coneixen les vides d'un centenar de trobadors, dels quals set eren dones d'alt llinatge. Entre aquestes trobairitzs, les més destacades foren la Comtessa de Dia i Azalais de Porcairagues.