MÚSICA

3. El cant gregorià

 

Després de la caiguda de l'Imperi Romà (segle V), la unitat litúrgica cristiana es va anar descomponent en diferents ritus segons cada país. Durant el pontificat del papa Gregori I (590-604), aquest papa va treballar per tal de recopilar els cants propis dels primers cristians. En honor al papa Gregori I, actualment coneixem aquest tipus de música com a cant gregorià.

 

En el seu temps, s'anomenava cant pla (cant monòdic). Sembla ser que era cantat quasi sempre per homes i segurament sense acompanyament instrumental (a cappella).

Els cants podien se antifonals (després s'una frase musical introductòria, un cor canta alternant-se amb un altre tot el salm, i al final es repeteix la frase musical de l'inici) o d'estil responsorial (un o més solistes canten els versets del salm i les tornades són cantades per un gran cor o pels fidels).

 

Segons la relació entre les notes i les síl·labes, les melodies gregorianes es classifiquen en:

·Sil·làbiques: cada síl·laba es canta amb una nota diferent.

·Melismàtiques: cada síl·laba es canta amb una sèrie de notes (melisma).

·Salmòdiques: diverses síl·labes es canten sobre la mateixa nota (recitat).

 

Aquesta primera música litúrgica era monòdica, tenia només una línia melòdica. No utilitzava les escales que coneixem avui dia, sinó que feia servir els modes, un sistema d'escales especial.

Cada mode representava un sentiment diferent i en cada composició s'havia de fer servir el més adequaat. Cada melodia de cant pla es caracteritza per la seva nota final (la nota amb la qual comença i acaba) i el seu àmbit (la distància entre la nota més greu i la més aguda).