2.L'escriptura de la música

Boeci (480-524) i Cassidor (477-570) van transmetre la teoria musical grega i romana a l'Europa medieval. L'escriptura musical grega i romana era alfabètica (cada so tenia assignada una lletra de l'alfabet).

Encara utilitzen les lletres de l'alfabet per les notes:

A (la) B (si) C (do) D (re) E (mi) F (fa) G (sol)

Els neumes són signes ue es col·locaven sobre les síl·labes del cant i qu intentaven dibuixar la línia melòdica, servien només com a recordatori.

Al segle X, el monjo Hucbald (840-930) va començar a dibuixar línies horitzontals paral·leles, es repartia sil·làbicament entre les diferent línies segons la seva entonació.

Al segle XI, un altre monjo, Guido Arezzo (995-1050), utilitza línies i els espais, escrivint el text sota les línies i situant a la pauta uns signes que substitueixen les síl·labes. Això serà l'origen del pentegrama. Al segle XVII, la nota ut es va convertir en do, que era més fàcil de pronunciar.

Quan esva començar a escriure música polifònica (a més d'una veu) es va veure la necessitat de fixar per escrit la durada de les notes. Al segle XIII apareix un primeer sistema de notació proporcional amb durades establertes que s'utilitzarà fins al Renaixement.