MÚSICA

6. L'Ars Nova

 

Al final del segle XIII, la societat francesa inicia una reacció d'inconformisme amb tot el que s'havia fet culturalment fins al moment, i busquen ser més "moderns". El moviment ve guiat per un tractat escrit pels vots del 1322 i que es titula precisament Ars Nova.

Els progressos en la polifonia demanaven un sistema d'escriptura musical que indiqués el ritme amb precisió. S'inicia en aquest moment la notació proporcional, de la qual deriva la notació actual.

Entre els compossitors d'aquest període cal fer referència a Guillaume de Machaut (1300-1377), el músic més gran del seu temps.

Els simbolismes religiosos van ser gradualment substituïts per expressions més mundanes dels sentiments humans, possiblement a causa dels problemes religiosos de l'època (cisma d'Occident). Aquesta expressivitat més humana també es dóna en els pintors de ñ'època, com ara Giotto i altres italians del segle XIV.

La Missa de Machaut resumeix molts dels elements de l'Ars Nova:

1. Llibertat del ritme.

2. Independència de la melodia i el ritme de cada una de les veus.

3. Canvi dels modes eclesiàtics a les escales major i menor.

4. Utilització del silenci com a element musical. Aquest det donarà lloc a l'hoquetus, una manera de cantar en què les diferents veus s'alteren ràpidament i que en certa manera recorda el singlot.