4. LA MÚSICA VOCAL
El Classicisme representa un pun àlgid en la història de la música instrumental. En aquesta època apareix la simfonia.
Però potser la innovació més important del Classicisme és la forma sonata, una estructura musical que es farà servir a la majoria de les obres de l'època. L'esquema formal és:
EXPOSICIÓ DESENVOLUPAMENT REEXPOSICIÓ
TEMA A TEMA B TEMA A TEMA B
Pont Petita cada :|| Pont Cada final
(Tònica) (Dominant) (Tònica) (Tònica)
Com veus hi ha dos temes musicals de caràcter diferent (A i B) que primer s'exposen, després es desenvolupen i finalment es reexposen.
En el camp de la construcció d'instruments, cal destacar el clarinet i el piano.
En aquesta època, la música orquestral rep la influència d'una formació molt iportant, l'orquestra de la cort de Mannheim. També cal destacar la figura de Carl Philipp Emanuel Bach, que va crear una forma directa de fer música instrumental.
La gran innovació del Classicisme va ser la simfonia. Una simfonia és una peça orquestral sense solistes dividida en moviments. El primer dels quals acostuma a seguir la forma de sonata. Durant el Classicisme es van escriure milers de simfonies. Mozart i Haydn en van compondre quaranta-una i cent sis.
La idea d'establir in diàleg musical entre un instrument solista i l'orquestra segueix sent la base d'aquesta forma musical. Quan els instruments solistes són dos o tres, el concert s'anomena doble concert o triple concert.
En aquesta època sorgeixen diverses formacions de cambra, e especial el quartet de corda i el trio amb piano. S'anomena trio amb piano la formació de cambra composta de violí, violoncel i piano.
La sonata és una obra per a piano sol en diversos moviments, un o més dels quals segueixen la forma sonata.
Durant el segle XVIII, el desenvolupament de la tècnica de la dansa va ser constant. El ballet va portar la dansa al nivell de representació teatral. El francès Jean-Georges Noverre (1727-1810) va ser el principal impulsor. Els seus ballets eren històries ballades. Un altre indret important per a la història clàssica va ser la ciutat de Viena. Sota el regne d'Àustries, aquesta ciutat competia en esplendor amb els ballets de París i de la cort de Versalles. A més, Viena es va fer famosa pels ballets eqüestres, una herència del segle XVI. En èpoques anteriors, els vestits de les ballarines eren llargs i incòmodes. Ja en època clàssica, la ballarina Marie Camargo (1710-1770) va causar escàndol pel fet de ballar amb faldilles uns centímetres més curtes, que permetia veure-li els turmells.