1. LA SOCIETAT DEL CLASSICISME

 

S'anomena Classicisme el període històric que comprèn la segona meitat del segle XVIII i l'inici del segle XIX. El Classicisme és una època relativament curta, dura uns 60 anys aproximadament, de transició entre la música barroca i les tendències romàntiques del segle XIX.

Durant el Classicisme, la societat continua estant fortament dividida en classes. L'ordre social es veurà alterat dràsticament per l'esclat de la Revolució Francesa (1789).

D'altra banda, la burgesia també organitzava les seves manifestacions musicals, amb finalitat lucrativa: hi podia accedir tot tipus de públic a canvi de pagar una entrada. Això va permetre que el poble tingués cada cop més accés a la música. Amb el mecenatge de la burgesia, els compositors començaven a gaudir més llibertat a l'hora de compondre.

La cultura d'aquesta època, abundant en filòsofs i científics, és més racionalista que la del Barroc, cosa que influirà molt en l'art del moment. A França apareix el moviment filosòfic i cultural anomenat Il·lustració.

El terme Classicisme prové de la tendència dels artistes de l'època a revalorar i imitar els cànons estètics de la Grècia i la Roma clàssiques. Les obres musicals clàssiques resulten especificament fàcils d'escoltar. Per a ells, la música havia de mostrar la bellesa natural de la melodia i l'harmonia, sense l'artificiositat característica del Barroc.