3. LA MÚSICA VOCAL

 

Durant el Classicisme, i en comparació amb el Barroc, la música religiosa experimenta una certa davallada. Les idees racionalistes de la Il·lustració van provocar un canvi dins la religiositat del moment. Durant el Classicisme, Déu és vist sobretot com el creador del món, un món que l'ésser humà estudia i intenta comprendre a la llum de la raó.

El racionalisme de l'època va portar també a l'auge de corrents pseudoreligiosos com la francmaçoneria, una societat secreta defensora de la fraternitat humana universal. Perseguida per l'Església de l'època, la francmaçoneria va atreure nombrosos intel·lectuals i artistes, entre ells els dos compositors més destacats del Classicisme: Wolfgang Amadeus Mozart i Joseph Haydn.

Durant el Classicisme continuen en vigor formes com la missa, l'oratori i el motet. De Wolfgang Amadeus Mozart se n'han conservat divuit misses. La més destacada es diu Ave verum corpus. L'obra religiosa de Mozart és la seva cèlebre Missa de Rèquiem.

L'altre gran compositor clàssic, Joseph Haydn, va compondre catorze misses, però les seves obres religioses més importants són els oratoris La creació i Les estacions, que suposen una innovació estètica i enllacen amb el Romanticisme.

En el transcurs de la segona meitat del segle XVIII hi va haver un gran desenvolupament de la música vocal profana, i en especial de l'òpera. Al principi del Classicisme, l'òpera es troba immersa en el procés renovador iniciat per la Querelle des Bouffons. Les dues figures que encapçalen aquesta renovació són Cristoph Willibald Gluck (1714-1798) i Wolfgang Amadeus Mozart.

Gluck intenta establir bases del que podria anomenar-se l'òpera moderna.

Mozart, amb un tarannà més proper a l'òpera bufa, va aportar la preocupació pel caràcter i el comportament humà, així com la quotidianitat dels personatges.